12.07.2021 - 19:50
Les famílies han frenat en la cursa de l’estalvi i les empreses han reduït el ritme de creixement dels crèdits bancaris durant el primer trimestre. M’agrada. Els Comptes Financers de l’Economia Espanyola, publicats avui pel Banc d’Espanya, mostren que el deute consolidat de les empreses i de les llars va arribar a 1,66 bilions d’euros el primer trimestre del 2021 (149,3% del PIB), un 3,1% per sobre dels 1,61 bilions registrats un any abans (130,3% del PIB). El repunt de la ràtio d’endeutament sobre el PIB és a causa de l’augment del deute –numerador de la ràtio– i, en més gran mesura, de la davallada del PIB –denominador de la ràtio.
L’increment final del deute agregat d’empreses i llars és fruit d’un comportament ben diferent d’aquests dos sectors, atès que el deute consolidat de les societats no financeres va augmentar dels 906.000 milions als 963.000 i va arribar a un 86,6% del PIB –si s’hagués inclòs el deute interempresarial, la ràtio hauria estat del 109,7%–, mentre que el de les llars va disminuir de 705.000 milions a 698.000 –amb una ràtio del 62,8% del PIB.
El vessant financer de l’economia evoluciona segons que es preveia. Les dades del primer trimestre d’enguany ens diuen que les empreses han augmentat l’endeutament, menys de pressa perquè el gruix es va concentrar entre març i maig de l’any passat, amb un creixement del saldo de 46.000 milions, mentre les famílies continuen desfent posicions, sobretot en els crèdits a curt termini.
Mirada en perspectiva, la situació general, tot i que és preocupant per a moltes empreses, dista molt de la crisi anterior. Recordem que el 2010 l’endeutament empresarial era una veritable bomba, situat en un 141% del PIB, i ara és del 109%, que, en realitat, és menys que no sembla perquè el PIB –denominador– es recupera de pressa i la ràtio baixarà. Passa el mateix amb les llars, atès que el 2010 representava el 86% del PIB i ara és el 63%.
Però potser el fet més interessant que ens diuen les xifres d’avui del Banc d’Espanya és que sembla que l’estalvi, tot i que continua creixent, ha alentit el ritme el primer trimestre del 2021. La taxa d’estalvi de les llars espanyoles el 2020 era del 14,8% de la renda disponible, 8,5 punts per sobre del 2019 i la més alta des del 1999, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Afectades per les limitacions de mobilitat, el confinament domiciliari i les restriccions de cabuda a causa de la pandèmia, les famílies espanyoles l’any de la covid-19 van estalviar 108.844 milions d’euros, més del doble que el 2019, després d’haver baixat un 3,3% la renda disponible i d’haver reduït la despesa en consum un 12%.
On ha anat l’estalvi? Amb les dades d’avui podem veure que en aquests darrers quatre trimestres ha anat a parar fonamentalment als comptes bancaris, malgrat el cost de manteniment i la remuneració nul·la. Per a tenir una referència, val a dir que en sis anys, entre el 2013 i el 2019, els dipòsits de les famílies a la banca van augmentar un 11%, mentre que aquest darrer any ho han fet en un 7%, és a dir, a un ritme quatre vegades més alt. Però la cosa més destacable és que el primer trimestre del 2021 aquest ritme ha baixat fins a un 0,7% intertrimestral, equivalent a menys d’un 3% anual. Això vol dir que hi pot haver hagut un punt d’inflexió –sobretot al març– en les famílies i han començat a pensar a reprendre el consum. El 42% de l’estalvi financer familiar de tot l’estat espanyol és, ara com ara, en dipòsits bancaris.
El segon refugi de l’estalvi són les participacions de capital que, tot i que són un 24% dels actius financers de les llars, han baixat en l’últim any, sobretot per les accions no cotitzades a la borsa. El tercer són les assegurances de vida i fons de pensions, amb un 16%. Les diferències aquests darrers quatre trimestres són poc importants, per la qual cosa es pot concloure que, de la mateixa manera que en el cas anterior, els fons de pensions no han plagut a l’estalviador en l’any de la pandèmia.
En canvi, sí que li ha agradat el quart grup, format pels fons d’inversió. El creixement dels diners d’aquests fons els darrers sis anys –fins al 2019– va ser del 13% anual de mitjana, mentre que en aquests darrers quatre trimestres ha estat del 20%. Probablement molts clients han passat del compte bancari al fons assessorats pel mateix banc. Ara per ara, a les entitats financeres els interessa més de tenir els clients lligats als fons d’inversió que no pas als comptes corrents perquè en poden treure comissions més sucoses. És bo recordar que el client ha d’estar al cas perquè la rendibilitat de què li parlen –històrica– té a veure amb la futura. Tenen l’obligació d’avisar, però, de vegades, ho fan en veu baixa.
En definitiva, un trimestre més en què s’apunta un camí cap a la normalització, també en el món financer, sobretot familiar. Molta gent dirà que no ha pogut estalviar en aquest període. I tenen raó. Però molts altres sí que ho han pogut fer. Qui i en quina mesura ho han fet, lamentablement no ens ho diuen les estadístiques del Banc d’Espanya. Però tindrem temps de parlar-ne.
